A la divina proporción

Setmana de la Ciència i les Humanitats

 del 16 al 20 de novembre

 Exposició i lectura de poemes científics

A la divina proporción

 

A ti, maravillosa disciplina,
media, extrema razón de la hermosura
que claramente acata la clausura
viva en la malla de tu ley divina.
A ti, cárcel feliz de la retina,
áurea sección, celeste cuadratura,     
misteriosa fontana de mesura
que el universo armónico origina.
A ti, mar de los sueños angulares,
flor de las cinco flores regulares,
dodecaedro azul, arco sonoro.
Luces por alas un compás ardiente.
Tu canto es una esfera transparente.
A ti, divina proporción de oro.

Rafael Alberti


             
            Cent milions de laborioses cèl·lules

            Cent milions de laborioses cèl·lules

            conformen el niu de les paraules,

            la delicada gemma dels somnis,

            les arborescències neuronals.

            Milions de menudes, fines teules

            -arpes d'argila- vibren polsades

            al so de la paraula. L'oxigen

            les amara. L'oxigen que vessen

            rius de sang, que el ferro torna porpra.

            Som teixits de bòbila i fornal.

                     Rosa Fabregat